Estan apareixent ja algunes veus alertant sobre com els sistemes de control termogràfics que s’estan implantant estan incomplint la Llei de Protecció de Dades (GPDR).

La presa de temperatura és una dada personal i, com a tal, subjecte a la GPDR. S’està posant en dubte la legitimitat d’una acceptació prèvia per part dels treballadors per poder accedir als llocs de treball, considerant-se una acceptació forçada.

Accedir a un edifici amb un control termogràfic automatitzat amb personal de seguretat, realitzant segones verificacions a la llum i taquígrafs de tots els que estan accedint, pot vulnerar els drets de protecció i pot considerar-se desproporcionat.

Un cop superades les primeres temptatives un xic bastes (i de dubtosa eficàcia) de controls termogràfics massius, comencen a proposar-se solucions que tenen en consideració aquests aspectes de protecció a la privacitat. Algunes d’aquestes solucions són aquelles que combinen l’ús de reconeixement facial amb la detecció termogràfica, permetent una gestió proporcionada en cadascun dels àmbits d’actuació.

Aquests sistemes utilitzen un sistema d’acreditació biomètrica facial que pot fer el mateix usuari des del seu telèfon mòbil i que serà utilitzat per notificar el propi ciutadà, en el cas que en un control termogràfic superi cert llindar de temperatura. L’abast d’aquesta notificació pot ajustar-se en funció del context. Anem a analitzar-ho per cadascuna de les fases de com hauria d’actuar un sistema de control sanitari de la pandèmia.

Detecció

Al disposar de qui està generant un avís de possible temperatura elevada mitjançant el sistema de reconeixement facial, aquesta informació pot ser dirigida al propi ciutadà, qui rep aquesta notificació i té les instruccions sobre com procedir per a un control de verificació. Si disposem de supervisió sanitària, només un perfil adequat pot rebre també aquesta notificació i realitzar un seguiment sanitari. Si cal, podem localitzar a aquesta persona d’una forma proporcional i evitant la divulgació d’aquest primer control que pot tenir un índex de fiabilitat no superior al 85% en el millor dels casos.

Una detecció de situar la persona en una llista de notificació per possible contagi, informació que, fins que no disposi de l’alta o es descarti el diagnòstic, haurà de tractar amb la màxima privacitat circumscrivint-se a l’àmbit de control sanitari per aquesta pandèmia.

Verificació

El procés de verificació hauria de realitzar de forma aïllada, discreta i per personal sanitari. El resultat d’aquesta verificació ha de permetre canalitzar el tractament posterior en base a un protocol d’actuació sanitari. Poder traçar els accessos d’aquesta persona en diferents zones comunes serà una mesura de suport a la fase de seguiment sanitari. Atès que el sistema de control de presència pot utilitzar el reconeixement facial amb càmeres no termogràfiques, és possible traçar els passos d’un possible contagi.

Seguiment sanitari

Les dades de pas per controls d’accés poden utilitzar-se per determinar persones de contacte que hagin passat just abans i després i als quals s’hauria de poder realitzar una verificació de control. L’accés a aquesta informació ha d’estar registrat, protegit i justificat per a la prevenció de possibles contagis.

Restabliment

En el moment en què la persona disposi de l’alta, o bé, descartada la malaltia a partir d’un test i després d’un confinament preventiu, caldrà l’actualització de la situació de seguiment i generació automàtica de notificacions.

Informació sobre immunitat

Serà rellevant mantenir aquesta informació durant la gestió de la pandèmia a causa de que, en cas d’haver-se confirmat o no, tant el sistema de detecció com el seguiment sanitari hauran d’utilitzar aquesta informació per a futurs diagnòstics.

Conclusió

La combinació d’elements d’identificació biomètrica sense contacte com és el reconeixement facial i l’ús de sistemes d’identificació remota amb sistemes intel·ligents de control termogràfic poden ser un dels sistemes base de suport a una gestió per al control sanitari de la pandèmia i prevenció de riscos de contagi, en el marc d’una escalada de desconfinamiento gradual.

Els sistemes de reconeixement facial hauran d’adaptar-se ràpidament per oferir una eficàcia suficient per realitzar identificació amb l’ús de mascaretes. La pròpia organització NIST ja està planificant fases d’avaluació d’aquests sistemes en aquest context.

El principal destinatari d’un avís de temperatura elevada ha de ser el propi ciutadà, per la qual cosa establir sistemes de notificació directes al dispositiu mòbil hauria de ser la prioritat d’un sistema que garanteixi el dret a la informació i a la privacitat d’una dada sensible.

El control sanitari d’una pandèmia requereix de mesures de prevenció i protecció d’una societat. Conciliar la protecció social en contraposició a la protecció individual requereix de sistemes d’informació dissenyats per a protegir la informació, restringir l’accés a la informació i auditar tot el sistema. Automatitzar els sistemes de diagnòstic és una mesura fonamental per minimitzar el tractament individualitzat i el seguiment massiu per part de personal de seguretat que no hauria d’accedir a informació de salut.