La transformació digital s’ha posat de moda, però hi ha bones i males transformacions digitals. Posarem un exemple amb el model de passaport Covid:

L’Administració catalana ens permet generar un codi QR a partir de la informació recollida a La Meva Salut. Això és digital, efectivament. Nosaltres ens el descarreguem al nostre mòbil, però, com que a vegades no sabem trobar coses importants quan més ens urgeix, l’enviem per whatsapp a la nostra parella, per tenir-lo a mà. Després ens ho demanen al “Bar-Desayunos”. El busquem i l’ensenyem al cambrer, Pep; i el Pep, amb una App que llegeix codis QR, verifica que aquest correspon a la persona X i que la seva situació immunitària és acord amb allò establert avui dia.

Però no hem acabat. El segon pas és garantir que X sóc jo i per això mostrem el DNI. Com que el Pep és molt espavilat, realitza una comparació 1:1 entre la meva cara d’abans d’esmorzar amb la mascareta posada i la foto del DNI, que ni trec de la cartera de pell i que està mig borrosa, amb hologrames per sobre i escala de grisos. Aquesta foto que sembla de fitxa policial. Amb una mirada de fit a fit, el Pep em serveix el primer cafè del dia.

És clar que les administracions tenen molt camí per recórrer perquè la transformació digital permeti al Pep llegir des del seu mòbil una acreditació digital meva que tinc al meu eWallet del mòbil. Acreditació que no em descarregaré 20 vegades i saturaré el sistema informàtic de l’Administració, a més d’escampar informació personal en base a un QR que qualsevol pot llegir.

Tanmateix, gràcies al BLOCKCHAIN, hi ha formes més segures i efectives d’oferir al ciutadà el control de les seves dades. D’aquesta manera, jo, com a ciutadà i garant de les meves dades, decideixo a qui cedeixo les meves dades personals i revoco el seu accés quan vulgui; puc traçar tots els accessos a les meves dades i puc acreditar biomètricament la meva identitat sense necessitat que sigui el Pep qui hagi de tenir una capacitat de reconeixement facial. Podem delegar a una màquina aquesta verificació amb un sol pas sense emmagatzemar cap dada i donant un accés a la meva identitat digital de manera segura, xifrada i sense intervenció humana.

Aleshores sí que podríem parlar de transformació digital i garant del control sobirà de la identitat de cadascú. En cas contrari, el que fem és digitalitzar, que no és el mateix i, per si de cas, me’l porto imprès a la cartera que ho trobo segur.